CONTINUACIÓ VIATGE A TOLEDO

La vida pasa, va exhumando raices
La desnudez humana no está en los ojos
En la espalda encorvada”.

N’hi havia de molt més curtes , però també ben trobades.
Era curiós també el petit galliner d’un racó del pati d’armes. Les gallines eren 4 i estaben batejades i els seus noms penjats en un cartell.

Nuestros nombres son:
Dionisia
Carmela
Nicolasa
Petra
P O N E M O S!!!!!



Així és com estava el cartell penjat al galliner.

En un altre racó hi havia fet una especie de “laberint” que s’havia de veure i sortir-ne.

Per mi la part millor era la torre de l’homenatge. Des del seu cim es veia una immensa planura que donava molta idea de la gran Meseta Castellana i de la seva inclinació cap el Atlàntic. La vista era impressionant.

Finalment reunits a la plaça amb el David i la Milieta ben guapos ens dirigirem tots a l’autocar i Toni ens retornar feliçment a l’hotel Mayoral de Teledo.





Dimecres, 19 La Granja de S. Ildefonso - Segovia

El dia és esplèndit, clar i assoleiat. Sortim puntualment de l’hotel a les 9h. Ens dirigim a la Granja de S. Ildefonso per visitar els seus frondosos jardins.

La visita:
El passeig pels jardins va ser d’allò més relaxant. Son espaiosos, frondosos i ben cuidats. Vam veure algunes de les 17 fonts que omplen els jardins. Totes eren bellíssimes i ben conservades. Les van veure sense funcionar, ja que el seu funcionament comença a les 5 de la tarda.

Algunes de les fonts eren: La de Neptuno, Baños de Diana, Fuente de la ranas, La taza Plana, la de los Dragones, etc.
Bonica la Plaça “de las 8 calles” que de forma radial totes donen a la mateixa , de aquí el nom.

Des de la Granja, després de passar ràpidament per la oficina d’Informació i Turisme, sortirem en direcció a Segovia.


Segovia

“Luz de Castilla”, està situada entre els rius Eresma i Clamor i les serres Guadarrama i Quintanar o de la “mujer muerta”.
El seu nom és d’origen celtibèric i prové de “sego” que vol dir “victoria” i de “briga” que significa “fortalesa”. O sigui Segóvia = a fortalesa victoriosa.
En l’any 1.985 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Es una ciutat amb una història que seria llarguíssim d’explicar aquí.

Recordem que a Segóvia es va proclamar reina a Isabel la Catòlica (13-XII-1474). També que va participar activament en la Guerra dels Comuneros i en va patir les conseqüencies. Recordar l’estatua de Juan Bravo al carrer principal.

La visita: Després de dinar a l’hotel S. Miguel, acompanyats per la guia local vam començar la visita des de la plaça Major.
Ens va explicar que al terra dels carrers s’hi podien observa uns arcs metàl.lics daurats que indicaven per on passava l’aigua que anava a l’Aqüeducto.
Que el patró de la ciutat era san Frutos , anomenat “el pajarero” que va viure com anacoreta a “las hoces del rio Duratón”.
Tot passajant vam arribar a l’Alcazar que és un amgnífic palau Reial, situat a dalt d’un penyal entre els rius Eresma i Clamores. Construit ,segurament, sobre un antic “castro” en la transició del romànic al gòtic. Cal recordar la decoració mudèjar dels seus salons. Té dues torres extraordinàries. La del Homenaje i la de Juan II.
Va ser una de les residències favorites dels Reis de Castella.
En l’actualitat és arxiu “General Militar” i “Real Colegio de Artilleria”.

Sortint de l’Alcàzar ens vam traslladar per l’ample carrer comercial dels Reis Catòlics, fins al peu de l’Aqüeducte, on la guia ens va explicar la rondalla de Juanilla i el dimoni que ja ens havia avançat Alicia. Ens va fer unes referències a l’Aqueducte. Construit possiblement entre el s.I i II pels romans. Té 120.000 pedres de granit unides sense argamassa. Té una longitud de 818 m. i una alçada de 29 m. i 166 arcades de diferent altura.

En front de l’Aqüeducte vam poder contemplar l’escultura de “la loba capitilina” que és una còpia de l’escultura Luperca que es conserva al Museu Capitulino i que va ser obsequiada per Roma l’any 1.974 per la celebració del bimilenari de l’Aqüeducte.

Aqui, la guia ens acomiadà i en Toni ens va retornar a L’hotel de Toledo. Un día esplèndit!!!



Dijous, 20 Aranjuez (Reales sitios) - Chinchón

La sortida de l’hotel , puntual com sempre, ens porta cap a Aranjuez.
De bon matí ja vam pujar al trenet que ens va fer un rrecorregut prou complet per tal de tenir una visió general de l’entorn. Un pèl fresquest però agradable i còmode.

Visita del Palau reial:

Després de passar tots els controls i detectors , vam accedir a l’interior del Palau. Sorpren el luxe i la bona conservació de les seves dependències. Totes dobles. Les del Rey i les de la Reina.

El rey Felip II encomanà la seva construcció a Juan Bta. de Teledo que va morir abans d’acabar-lo i Juan de Herrera va ser el que va completar l’obra.
Posteriorment FernandoVII i Carlos III van fer condicionanents i ampliacions.

Ressalten els immensos jardins enmig d’una àrida Meseta Castellana, ben regats per les aigües del Tajo i del Jarama.

Les depèndències són totes grandioses i a tot luxe, per recordar-ne alguna , criden l’atenció”La Sala China o Gabinete de Porcelana i la Sala de los Espejos.

Seria massa llarg fer la descripció de totes les sales del Palau.

Acabada la visita del Palau vam anar a dinar a “La Rana Verde”, on a part de reparar forces vam estar asseguts xerrant que també serveix per reposar. Es que , jo sempre ho dic, “la vida del turista és molt arrastrada”.

La tarda a Chinchón:

La temperatura ambiental era d’uns trenta graus i després de dinar. Qué voleu? Més que prendre alguna cosa fresqueta a la Plaça de Chinchón i poqueta cosa més .

La plaça de Chinchón sembla un coso taurino, però amb grans balconades i amb els seus porxos que li donen un encant especial i únic. Ens va recordar la de Almagro, però aquella era rectangular.

Vam tenir temps de fer una volta i comprar algun record tìpic con els postres anissats
I després cap a Toledo falta gent.

Encara hi va haver temps de fer una volta per la ciutat i rematar les últimes compres. Un passeig per la vora del riu i cap a sopar.

Després de sopar feia tant bon temps que no podiem anar a dormir en directe i vam fer un passeig d’una horeta. A fer la maleta i a dormir. Demà , dia llarg, s’ha de tornar cap casa.






Divendres, 21 Toledo - Vilaller
A les 7h. Diana per a tothom. Esmorzar, carregar maletes i sortida . Feia un bon dia i tots estavem satisfets d’haver passat uns dies agradables, encara que per Rafel no ho van ser massa, però va aguantar “com un campió”. Espero que ja estigui ven refet.

Sense cap entrabanc notable en Toni anava fem els kms. Fins que va arribar el moment de fer la primera parada. El “tacòmetre” mana.

Parada a l’àrea 103. Una àrea gran i ben dotada de serveis de tota mena .
Destaca el monunent fet amb bótes apilades amb una inscripció a sobre que diu:

“CON JAMÓN Y VINO SE ANDA EL CAMINO”
En el mateix monument s’hi poden observar a banda i banda un llistat de “refranes sobre el vino” i un poema sobre aquest parador i la Alcàrria .

Propera parada a Saragossa on ens esperava un dinar de “bufet” i la posterior visita al Pilar.

Després, passant pel pont de Santiago ens vam dirigir al lloc on estava aparcat l’autocar i cap a Vilaller on van arribar al voltants de les 21h. La millor hora per tornar acasa.

La nostra gratitud a la “Junta” per la seva tasca d’organització i el seu “bon saber fer” i naturalment , fins la propera. I si pot ser que sigui aviat!!!




Barcelona 30 de maig de 2.010