La vida pasa, va exhumando raices
La desnudez humana no está en los ojos
En la espalda encorvada”.
N’hi havia de molt més curtes , però també ben trobades.
Era curiós també el petit galliner d’un racó del pati d’armes. Les gallines eren 4 i estaben batejades i els seus noms penjats en un cartell.
Nuestros nombres son:
Dionisia
Carmela
Nicolasa
Petra
P O N E M O S!!!!!
Així és com estava el cartell penjat al galliner.
En un altre racó hi havia fet una especie de “laberint” que s’havia de veure i sortir-ne.
Per mi la part millor era la torre de l’homenatge. Des del seu cim es veia una immensa planura que donava molta idea de la gran Meseta Castellana i de la seva inclinació cap el Atlàntic. La vista era impressionant.
Finalment reunits a la plaça amb el David i la Milieta ben guapos ens dirigirem tots a l’autocar i Toni ens retornar feliçment a l’hotel Mayoral de Teledo.
Dimecres, 19 La Granja de S. Ildefonso - Segovia
El dia és esplèndit, clar i assoleiat. Sortim puntualment de l’hotel a les 9h. Ens dirigim a la Granja de S. Ildefonso per visitar els seus frondosos jardins.
La visita:
El passeig pels jardins va ser d’allò més relaxant. Son espaiosos, frondosos i ben cuidats. Vam veure algunes de les 17 fonts que omplen els jardins. Totes eren bellíssimes i ben conservades. Les van veure sense funcionar, ja que el seu funcionament comença a les 5 de la tarda.
Algunes de les fonts eren: La de Neptuno, Baños de Diana, Fuente de la ranas, La taza Plana, la de los Dragones, etc.
Bonica la Plaça “de las 8 calles” que de forma radial totes donen a la mateixa , de aquí el nom.
Des de la Granja, després de passar ràpidament per la oficina d’Informació i Turisme, sortirem en direcció a Segovia.
Segovia
“Luz de Castilla”, està situada entre els rius Eresma i Clamor i les serres Guadarrama i Quintanar o de la “mujer muerta”.
El seu nom és d’origen celtibèric i prové de “sego” que vol dir “victoria” i de “briga” que significa “fortalesa”. O sigui Segóvia = a fortalesa victoriosa.
En l’any 1.985 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Es una ciutat amb una història que seria llarguíssim d’explicar aquí.
Recordem que a Segóvia es va proclamar reina a Isabel la Catòlica (13-XII-1474). També que va participar activament en la Guerra dels Comuneros i en va patir les conseqüencies. Recordar l’estatua de Juan Bravo al carrer principal.
La visita: Després de dinar a l’hotel S. Miguel, acompanyats per la guia local vam començar la visita des de la plaça Major.
Ens va explicar que al terra dels carrers s’hi podien observa uns arcs metàl.lics daurats que indicaven per on passava l’aigua que anava a l’Aqüeducto.
Que el patró de la ciutat era san Frutos , anomenat “el pajarero” que va viure com anacoreta a “las hoces del rio Duratón”.
Tot passajant vam arribar a l’Alcazar que és un amgnífic palau Reial, situat a dalt d’un penyal entre els rius Eresma i Clamores. Construit ,segurament, sobre un antic “castro” en la transició del romànic al gòtic. Cal recordar la decoració mudèjar dels seus salons. Té dues torres extraordinàries. La del Homenaje i la de Juan II.
Va ser una de les residències favorites dels Reis de Castella.
En l’actualitat és arxiu “General Militar” i “Real Colegio de Artilleria”.
Sortint de l’Alcàzar ens vam traslladar per l’ample carrer comercial dels Reis Catòlics, fins al peu de l’Aqüeducte, on la guia ens va explicar la rondalla de Juanilla i el dimoni que ja ens havia avançat Alicia. Ens va fer unes referències a l’Aqueducte. Construit possiblement entre el s.I i II pels romans. Té 120.000 pedres de granit unides sense argamassa. Té una longitud de 818 m. i una alçada de 29 m. i 166 arcades de diferent altura.
En front de l’Aqüeducte vam poder contemplar l’escultura de “la loba capitilina” que és una còpia de l’escultura Luperca que es conserva al Museu Capitulino i que va ser obsequiada per Roma l’any 1.974 per la celebració del bimilenari de l’Aqüeducte.
Aqui, la guia ens acomiadà i en Toni ens va retornar a L’hotel de Toledo. Un día esplèndit!!!
Dijous, 20 Aranjuez (Reales sitios) - Chinchón
La sortida de l’hotel , puntual com sempre, ens porta cap a Aranjuez.
De bon matí ja vam pujar al trenet que ens va fer un rrecorregut prou complet per tal de tenir una visió general de l’entorn. Un pèl fresquest però agradable i còmode.
Visita del Palau reial:
Després de passar tots els controls i detectors , vam accedir a l’interior del Palau. Sorpren el luxe i la bona conservació de les seves dependències. Totes dobles. Les del Rey i les de la Reina.
El rey Felip II encomanà la seva construcció a Juan Bta. de Teledo que va morir abans d’acabar-lo i Juan de Herrera va ser el que va completar l’obra.
Posteriorment FernandoVII i Carlos III van fer condicionanents i ampliacions.
Ressalten els immensos jardins enmig d’una àrida Meseta Castellana, ben regats per les aigües del Tajo i del Jarama.
Les depèndències són totes grandioses i a tot luxe, per recordar-ne alguna , criden l’atenció”La Sala China o Gabinete de Porcelana i la Sala de los Espejos.
Seria massa llarg fer la descripció de totes les sales del Palau.
Acabada la visita del Palau vam anar a dinar a “La Rana Verde”, on a part de reparar forces vam estar asseguts xerrant que també serveix per reposar. Es que , jo sempre ho dic, “la vida del turista és molt arrastrada”.
La tarda a Chinchón:
La temperatura ambiental era d’uns trenta graus i després de dinar. Qué voleu? Més que prendre alguna cosa fresqueta a la Plaça de Chinchón i poqueta cosa més .
La plaça de Chinchón sembla un coso taurino, però amb grans balconades i amb els seus porxos que li donen un encant especial i únic. Ens va recordar la de Almagro, però aquella era rectangular.
Vam tenir temps de fer una volta i comprar algun record tìpic con els postres anissats
I després cap a Toledo falta gent.
Encara hi va haver temps de fer una volta per la ciutat i rematar les últimes compres. Un passeig per la vora del riu i cap a sopar.
Després de sopar feia tant bon temps que no podiem anar a dormir en directe i vam fer un passeig d’una horeta. A fer la maleta i a dormir. Demà , dia llarg, s’ha de tornar cap casa.
Divendres, 21 Toledo - Vilaller
A les 7h. Diana per a tothom. Esmorzar, carregar maletes i sortida . Feia un bon dia i tots estavem satisfets d’haver passat uns dies agradables, encara que per Rafel no ho van ser massa, però va aguantar “com un campió”. Espero que ja estigui ven refet.
Sense cap entrabanc notable en Toni anava fem els kms. Fins que va arribar el moment de fer la primera parada. El “tacòmetre” mana.
Parada a l’àrea 103. Una àrea gran i ben dotada de serveis de tota mena .
Destaca el monunent fet amb bótes apilades amb una inscripció a sobre que diu:
“CON JAMÓN Y VINO SE ANDA EL CAMINO”
En el mateix monument s’hi poden observar a banda i banda un llistat de “refranes sobre el vino” i un poema sobre aquest parador i la Alcàrria .
Propera parada a Saragossa on ens esperava un dinar de “bufet” i la posterior visita al Pilar.
Després, passant pel pont de Santiago ens vam dirigir al lloc on estava aparcat l’autocar i cap a Vilaller on van arribar al voltants de les 21h. La millor hora per tornar acasa.
La nostra gratitud a la “Junta” per la seva tasca d’organització i el seu “bon saber fer” i naturalment , fins la propera. I si pot ser que sigui aviat!!!
Barcelona 30 de maig de 2.010
domingo, 6 de junio de 2010
JOSEP CEREZA ENS HA FET EL RESUM DEL VIATGE
a Toledo
(Dies 17, 18, 19, 20 i 21 de Maig de 2010)
Dilluns , 17: Vilaller - Toledo
Mentre el ventijol suau i fresquet ens acaronava ens anaven reunint tot el grup d’excursionistes disposats a passar una bona estona a l’autocar que en Toni va conduir
magníficamente tot el viatge.
Puntualment, a les 3h. del matí vam surtir en direcció Saragossa. Mentre en Josep Torrobella donava conversa al conductor, van començar a caure els primers Kms.Tothom anava trobant la millor postura per fer una dormideta. La immensa majoria ho vam aconseguir i es féu silenci a l’autocar.
Sense adonar-nos-en havia arribat l’hora de l’esmorzar a l’àrea de Calatayud. Haviem passat Saragossa i el dia es presentava bé i amb bon sol. Vam confirmar que es feia de dia a ¾ de 6 i que el sol sortia a ¾ de 7.
L’esmorzar, preparat a casa, va caure bé i el cafetó posterior molt millor. De nou tots a l’autocar ens va anar endinsant a la “Meseta Castellana”.
Aviat vam començar la cacera visual de cabirols, conills, perdius,….. mentre obsevàvem el paisatge àrid de l’entorn. Recordàvem el preciós viatge que vam fer a “La ruta del Quijote” Qué bé ho vam passar!! Aquest també prometia ser bonic.
El temps corria ràpid i l’autocar també. Vam arribar a prop de Madrid , ja s’anunciava la M-50. Quan en Toni emprengué la M-50 apareixeren el rètols de Córdoba,Córdoba....
-Aquest, home va malament!!
-No hi hem d’anar a fer res a Córdoba!
-Nosaltres hem d’anar a Toledo!! Eren veus que se sentien a l’autocar: Aviat, peró, va aparèixer el rètol de Toledo i en Toni va emprendre cap la dreta en la bona direcció.
Amb tota puntualitat ja erem a Toledo. L’hotel , allí mateix,com si ho sabéssim de tota la vida. En Toni és un “crac”.
Tot estava previst. En pocs minuts les habitacions repartides i tots instal.lats. El dinar a les 13.30. Hi havia temps de tot. Fins alguns van fer la “migdiada del canonge”(1).
A l’hora prevista, cap a dinar: puré, rodó amb salsa i postre. Vi, aigua i gasosa. Qué més voleu?
El cafè i la partideta a la Cafeteria de l’Hotel. Les primeres impressions bones : l’hotel ben condicionat i maco. Per quatre dies més que suficient!!
A la tarda vista panoràmica de Toledo i visita de la ciutat amb guia local:
A les 15h. sortírem de l’hotel en autocar per fer una circumvalació a la ciutat i poder veure des de l’altra banda del riu Tajo una panoràmica general de tota la capital, on sobresurten la magnífica catedral gòtica i el històric Alcazar. Naturalment que la ciutat està repleta de grans monuments: dues grans sinagogues,esglésies com la de Santo Tomé i de San Juan de los Reyes, el barri jueu, etc....
Toledo va ser l’antiga capital del Regne i avui és la capital de la Comunitat de Castellà la Manxa. Està situada en un turó i gairebé rodejada totalment pel riu Tajo, excepte per la part nord on hi són les muralles.
No podem pasar per alt que Toledo és la capital anomenada de les tres cultures (musulmana, jueva i cristiana), però hi podriem afegir amb tot rigor la romana i la visigoda. Totes elles es veuen magníficament plasmades en els seus monuments i carrers. Es una ciutat MONUMENTAL. Declarada en la seva totalitat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, es posiblement la ciutat més turística d’Espanya.
Després de fer la panoràmica des de l’autocar , vam baixar en front de la porta de la Bisagra i acompanyats de la guia vam arribar a la porta d’AlfonsoVI del més pur estil aràbic, acompanyats del sol de tarda, vam contemplar de front el nostre hotel i pujant per les escales mecàniques vam arribar a la plaça del Zocodever punt neuràlgic de la visita.
Allí comença el carrer de “Comercio” o calle ancha, es peatonal i plena de botigues de tot tipus. Forjats, damasquinats, espases, ganivets,mazapans, etc.,etc,
Caminant sota els tendals que preparaven pel Corpus arribàrem a la catedral , la joia arquitèctònica de Toledo sense dubtes. Jo diria que només per veure la catedral ja paga la pena fer el viatge .
La catedral
La catedral gòtica , reconstruïda sobre l’antiga mesquita major mulsulmana, al s.XII, és la segona més gran d’Espanya i artísticament forma part de les tres més importants, amb la de León i la de Santiago de Compostela .
La seva estructura consta de cinc naus, un creuer i doble girola, i en el projecte tenia dues torres, però només se’n va construir una.
Cal resaltar de la catedral: l’altar Major, que és una filigrana que es pot comtemplar a través d’una gran reixa. El cor dels canonges on destaquen el seients dels cononges en fusta de noguera i profusament treballats d’estil gòtic renaixentista. La sagristia és un autèntic tresor. El sostre pintat per Lucas Jordan en molt poc temps. Diuen que pintava amb les dues mans alhora. També podem trobar-hi “El expolio” del Greco i obres de grans pintors com: Goya, Tiziano, Zurbaran, Rubens , Velàzquez, etc. Al museu podem observar-hi quantitat d’obres d’art i orfebreria religiosa. El tresor on s’hi pot admirar la gran custodia en plata daurada del s.XVI, que amida 3 m. d’alçada i pesa més de 200 kg.
Es una catedral amb tres orgues en el seu interior, que per la festivitat del Corpus sonen els tres alhora.S’ha de mencionar tambe “El transparente” de Narciso Tomé considerada una obra important del barroc espanyol. El revestiemnt de S. Ildefons que reb la casulla de mans de la Mare de Déu i la pedra gastada de tantes mans com l’han tocada.
Sortint de la catedral encara ens va quedar temps per visitar la sinagoga de Santa Maria la Blanca de pricipis del s. XIII d’estil almohade, de cinc naus separades per arc de ferradura amb columnes ochavades i de capitells de guix o estuc amb motius vegetals i volutes.
Acabada aquesta visita , ja desfets de cansament, i mal dormits van retornar a peu fins l’hotel on ens esperava un sopar tranquil i reposat i finalment el llit. Oh el llit!! Qué bé , encara existeix la felicitat!!!Estavem reventats. Bona nit!!!
Dimarts, 18 Talavera de la Reina - Oropesa
Talavera de la Reina és la segona ciutat importtant , però la primera a nivell industrial. Està situada al costat del Tajo i és la capital d’una comarca antiquíssima en el seu origen. Les seves terres son riques i ben comunicades. Es veia una ciutat ben cuidada, neta i ordenada.
Es famosa internacionalment per la seva ceràmica artesanal, però que poc a poc va desapareixent perque pocs fills volen seguir el mestratge dels seus pares.
La visita: Amb un guia local vam fer una volta panoràmica amb autocar fent un recorregut per les tres grans zones industrials de prou importància ja que donen vida a la gran ciutatat.
Després , a peu, vam seguir diferents jardins, la plaça de toros (La caprichosa”)on va morir Joselito “El Gallo”.També digne de recordar la llarga franja de “rajoles blaves” de l’ermita–basílica de la Virgen del Prado. Cal recordar la important Plaça del Pan decorada tota ella amb rojala blava típica. Curiosós també els noms dels carrers tots sobre ceràmica local i els noms de moltes botigues que eren veritables obres d’art sobre ceràmica.
La visita a un obrador de ceràmica ens va servir per veure d’aprop el treball artesà i per deixar alguns dinerons a la botiga del mateix taller.
Per tot arreu es podien veure les rajoles blaves típiques .Curioses les del voltant de l’ermita del Prado amb inscripcions com aquesta: “Si quieres convertir tus penas en alegrias,no te olvides, pecador, de saludar a Maria”.
Finalment, després de recorrrer tranquilament tot el parc del Prado , vam acabar el matí amb un gran dinar al “Restaurante Las Carrozas”.
Cosa fina!!! 1.- Entrants variats i abundosos. 2.- Escollir carn o peix. 3.- Postres. + vi, aigua, gasosa, cafes, xupitos..... Qué més voleu?
A l’hora de sopar ningú tenia gana!!!
La tarda a Oropesa :
Una passajada general per la ciutat i mentre en David i Milieta van anar a la perruqueria la resta vam aprofiatr per visitar el castell i fer una cerveseta. El copiós dinar ens havia donat força sed.
El castell: Un gran pati d’armes rectangular dona a diferents dependències. En una d’elles estaven preparant una festa de grans imatges
que desfilarien per la ciutat, en una altra es podeien admirar una gran exposició de fotografies amb unes inscripcions de peu de foto molt curioses:
“Deshojadas las ramas de un álamo,
Tiembla la sombra en el muro.
Hay que ver que el viento pasa
Y su paso va inhalando
(Dies 17, 18, 19, 20 i 21 de Maig de 2010)
Dilluns , 17: Vilaller - Toledo
Mentre el ventijol suau i fresquet ens acaronava ens anaven reunint tot el grup d’excursionistes disposats a passar una bona estona a l’autocar que en Toni va conduir
magníficamente tot el viatge.
Puntualment, a les 3h. del matí vam surtir en direcció Saragossa. Mentre en Josep Torrobella donava conversa al conductor, van començar a caure els primers Kms.Tothom anava trobant la millor postura per fer una dormideta. La immensa majoria ho vam aconseguir i es féu silenci a l’autocar.
Sense adonar-nos-en havia arribat l’hora de l’esmorzar a l’àrea de Calatayud. Haviem passat Saragossa i el dia es presentava bé i amb bon sol. Vam confirmar que es feia de dia a ¾ de 6 i que el sol sortia a ¾ de 7.
L’esmorzar, preparat a casa, va caure bé i el cafetó posterior molt millor. De nou tots a l’autocar ens va anar endinsant a la “Meseta Castellana”.
Aviat vam començar la cacera visual de cabirols, conills, perdius,….. mentre obsevàvem el paisatge àrid de l’entorn. Recordàvem el preciós viatge que vam fer a “La ruta del Quijote” Qué bé ho vam passar!! Aquest també prometia ser bonic.
El temps corria ràpid i l’autocar també. Vam arribar a prop de Madrid , ja s’anunciava la M-50. Quan en Toni emprengué la M-50 apareixeren el rètols de Córdoba,Córdoba....
-Aquest, home va malament!!
-No hi hem d’anar a fer res a Córdoba!
-Nosaltres hem d’anar a Toledo!! Eren veus que se sentien a l’autocar: Aviat, peró, va aparèixer el rètol de Toledo i en Toni va emprendre cap la dreta en la bona direcció.
Amb tota puntualitat ja erem a Toledo. L’hotel , allí mateix,com si ho sabéssim de tota la vida. En Toni és un “crac”.
Tot estava previst. En pocs minuts les habitacions repartides i tots instal.lats. El dinar a les 13.30. Hi havia temps de tot. Fins alguns van fer la “migdiada del canonge”(1).
A l’hora prevista, cap a dinar: puré, rodó amb salsa i postre. Vi, aigua i gasosa. Qué més voleu?
El cafè i la partideta a la Cafeteria de l’Hotel. Les primeres impressions bones : l’hotel ben condicionat i maco. Per quatre dies més que suficient!!
A la tarda vista panoràmica de Toledo i visita de la ciutat amb guia local:
A les 15h. sortírem de l’hotel en autocar per fer una circumvalació a la ciutat i poder veure des de l’altra banda del riu Tajo una panoràmica general de tota la capital, on sobresurten la magnífica catedral gòtica i el històric Alcazar. Naturalment que la ciutat està repleta de grans monuments: dues grans sinagogues,esglésies com la de Santo Tomé i de San Juan de los Reyes, el barri jueu, etc....
Toledo va ser l’antiga capital del Regne i avui és la capital de la Comunitat de Castellà la Manxa. Està situada en un turó i gairebé rodejada totalment pel riu Tajo, excepte per la part nord on hi són les muralles.
No podem pasar per alt que Toledo és la capital anomenada de les tres cultures (musulmana, jueva i cristiana), però hi podriem afegir amb tot rigor la romana i la visigoda. Totes elles es veuen magníficament plasmades en els seus monuments i carrers. Es una ciutat MONUMENTAL. Declarada en la seva totalitat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, es posiblement la ciutat més turística d’Espanya.
Després de fer la panoràmica des de l’autocar , vam baixar en front de la porta de la Bisagra i acompanyats de la guia vam arribar a la porta d’AlfonsoVI del més pur estil aràbic, acompanyats del sol de tarda, vam contemplar de front el nostre hotel i pujant per les escales mecàniques vam arribar a la plaça del Zocodever punt neuràlgic de la visita.
Allí comença el carrer de “Comercio” o calle ancha, es peatonal i plena de botigues de tot tipus. Forjats, damasquinats, espases, ganivets,mazapans, etc.,etc,
Caminant sota els tendals que preparaven pel Corpus arribàrem a la catedral , la joia arquitèctònica de Toledo sense dubtes. Jo diria que només per veure la catedral ja paga la pena fer el viatge .
La catedral
La catedral gòtica , reconstruïda sobre l’antiga mesquita major mulsulmana, al s.XII, és la segona més gran d’Espanya i artísticament forma part de les tres més importants, amb la de León i la de Santiago de Compostela .
La seva estructura consta de cinc naus, un creuer i doble girola, i en el projecte tenia dues torres, però només se’n va construir una.
Cal resaltar de la catedral: l’altar Major, que és una filigrana que es pot comtemplar a través d’una gran reixa. El cor dels canonges on destaquen el seients dels cononges en fusta de noguera i profusament treballats d’estil gòtic renaixentista. La sagristia és un autèntic tresor. El sostre pintat per Lucas Jordan en molt poc temps. Diuen que pintava amb les dues mans alhora. També podem trobar-hi “El expolio” del Greco i obres de grans pintors com: Goya, Tiziano, Zurbaran, Rubens , Velàzquez, etc. Al museu podem observar-hi quantitat d’obres d’art i orfebreria religiosa. El tresor on s’hi pot admirar la gran custodia en plata daurada del s.XVI, que amida 3 m. d’alçada i pesa més de 200 kg.
Es una catedral amb tres orgues en el seu interior, que per la festivitat del Corpus sonen els tres alhora.S’ha de mencionar tambe “El transparente” de Narciso Tomé considerada una obra important del barroc espanyol. El revestiemnt de S. Ildefons que reb la casulla de mans de la Mare de Déu i la pedra gastada de tantes mans com l’han tocada.
Sortint de la catedral encara ens va quedar temps per visitar la sinagoga de Santa Maria la Blanca de pricipis del s. XIII d’estil almohade, de cinc naus separades per arc de ferradura amb columnes ochavades i de capitells de guix o estuc amb motius vegetals i volutes.
Acabada aquesta visita , ja desfets de cansament, i mal dormits van retornar a peu fins l’hotel on ens esperava un sopar tranquil i reposat i finalment el llit. Oh el llit!! Qué bé , encara existeix la felicitat!!!Estavem reventats. Bona nit!!!
Dimarts, 18 Talavera de la Reina - Oropesa
Talavera de la Reina és la segona ciutat importtant , però la primera a nivell industrial. Està situada al costat del Tajo i és la capital d’una comarca antiquíssima en el seu origen. Les seves terres son riques i ben comunicades. Es veia una ciutat ben cuidada, neta i ordenada.
Es famosa internacionalment per la seva ceràmica artesanal, però que poc a poc va desapareixent perque pocs fills volen seguir el mestratge dels seus pares.
La visita: Amb un guia local vam fer una volta panoràmica amb autocar fent un recorregut per les tres grans zones industrials de prou importància ja que donen vida a la gran ciutatat.
Després , a peu, vam seguir diferents jardins, la plaça de toros (La caprichosa”)on va morir Joselito “El Gallo”.També digne de recordar la llarga franja de “rajoles blaves” de l’ermita–basílica de la Virgen del Prado. Cal recordar la important Plaça del Pan decorada tota ella amb rojala blava típica. Curiosós també els noms dels carrers tots sobre ceràmica local i els noms de moltes botigues que eren veritables obres d’art sobre ceràmica.
La visita a un obrador de ceràmica ens va servir per veure d’aprop el treball artesà i per deixar alguns dinerons a la botiga del mateix taller.
Per tot arreu es podien veure les rajoles blaves típiques .Curioses les del voltant de l’ermita del Prado amb inscripcions com aquesta: “Si quieres convertir tus penas en alegrias,no te olvides, pecador, de saludar a Maria”.
Finalment, després de recorrrer tranquilament tot el parc del Prado , vam acabar el matí amb un gran dinar al “Restaurante Las Carrozas”.
Cosa fina!!! 1.- Entrants variats i abundosos. 2.- Escollir carn o peix. 3.- Postres. + vi, aigua, gasosa, cafes, xupitos..... Qué més voleu?
A l’hora de sopar ningú tenia gana!!!
La tarda a Oropesa :
Una passajada general per la ciutat i mentre en David i Milieta van anar a la perruqueria la resta vam aprofiatr per visitar el castell i fer una cerveseta. El copiós dinar ens havia donat força sed.
El castell: Un gran pati d’armes rectangular dona a diferents dependències. En una d’elles estaven preparant una festa de grans imatges
que desfilarien per la ciutat, en una altra es podeien admirar una gran exposició de fotografies amb unes inscripcions de peu de foto molt curioses:
“Deshojadas las ramas de un álamo,
Tiembla la sombra en el muro.
Hay que ver que el viento pasa
Y su paso va inhalando
Suscribirse a:
Entradas (Atom)